- Angles de visió i de lectura: sense girar els ulls. Variable quantitativa. Mesurada en º.
- Distància interpupil·lar: distància entre els ulls. Variable quantitativa. Mesurada en cm.
- Agudesa Visual Estereoscòpica (AVE): capacitat de diferenciar plànols en profunditat. Variable quantitativa. Mesurada en segons d’arc (“).
MATERIALS
Per a l’estudi sociològic
- Fulls de camp, amb les dades oculars necessàries.
- Persones voluntàries
- Disc de visió, per al càlcul dels angles de visió i de lectura.
Per als mapes de camp visual i de lectura
- Estris de dibuix (fulls Din A4, llapis, goma, regle, transportador d’angles i retoladors) per dibuixar els mapes de camp de visió i de lectura.
- Càmera fotogràfica, per traslladar els mapes fets a mà a l’ordinador.
Per a l’estudi de la visió estereoscòpica i de l’AVE
- Full de camp.
- Persones voluntàries.
- Esteroscopi, per a l’estudi de la capacitat esteresocòpica.
- Caixa de Howard-Dolman, per a la determinació de l’agudesa visual estereoscòpica (AVE), construïda amb els següents materials:
- Capsa de DinA4
- 4 palets de 5 mm de diàmetre
- 12 palets plans de gelat
- Cola d'impacte i cola de cartro
- Regle
- Retoladors
PROCÉS METODOLÒGIC
Per a l’estudi sociològic
S’ha demanat a una sèrie de persones escollides a l’atzar, i de diferents edats, la seva participació en aquest treball; en total unes 190. Per a cada una d’elles es va demanar una sèrie de dades personals relacionades amb la seva visió (full de camp) i que ens va permetre la realització de les següents experiències.
Per als mapes de cap visual i de lectura
Les primeres dades ens ha permès d’elaborar els mapes de camp visual i de lectura que s’ha realitzat per grups d’edats (<10, 11-20, 21-40, 41-60 i >60) i per a tres casos particulars:
- Persona jove, de sexe femení, sense ajudes ni problemes visuals.
- Persona jove, de sexe femení, amb ajudes visuals (lentilles / ulleres) i amb miopia.
- Persona adulta, de sexe masculí, amb ajuda visual (ulleres) i amb miopia.
Fig. 4. Moment de la realització d'un mapa de camp visual i de lectura |
Per a l’estudi de la visió estereoscòpica i de l’AVE
Pel que respecta a la primera part, s’ha utilitzat un estereoscopi construït per nosaltres mateixes a partir d’un esquema obtingut de la xarxa (Fig. 5).
Fig. 5. Model d'estereoscopi utilitzat per a l'estudi de la visió esterescòpica. Font: http://geonopia.files.wordpress.com/2011/08/estereo_h.jpg |
En la construcció hem fet servir:
- una fullola de mida 40 x 50, és l'element basic del aparell.
- quatre rectangles de mirall, si pot ser ja tallats.
- un paquet de puntes, per a ajuntar les fustes sense necessitat de cola, de manera més resistent.
- cola de blanca, per a enganxar els llocs necessaris.
- regle i llapis, per a mesurar i anotar les mides.
- una serra, per a tallar la fusta.
- una llima, per deixar l'he cantonades sense estelles.
- un martell, clavar les puntes.
Una vegada obtingut el material, hem començat a fer-la, seguint els passos següents:
- El primer que hem fet ha sigut marcar les mides establertes en la fullola.
- Desprès hem serrat la fullola per les mides anotades.
- Al cap d'una estona, hem llimat totes les fustes tallades, perquè no quedes ni una estella.
- Més tard, em subjectat les dues cantonades a les potes i les em clavat amb les puntes, utilitzant un martell.
- Posteriorment, hem clavat els eixos on ficarem els miralls, cal tenir en compte que estigui en paral·lel amb les fustes que fan peu.
- Si en algun d'aquest pasos anteriors les fustes no estan ben subjectades, podem fer servir la cola blanca, per una major resistència i una major exactitud.
- Quant ha estat la cola seca, hem ficar els quatre miralls en els llocs indicats.
- Finalment, hem comprovat si anava bé l'estereoscopi ficant una imatge a sota, aquest cop hem tingut la sort de que no hem fallat en ningun angle.
Properament posarem els resultats que hagin sortit. La taula d'estudi és la següent (Taula 1):
Taula 1. Estudi de la visió estereoscòpica amb l'estereoscopi |
Una vegada vist que podria ser interessant pel nostre estudi, vam començar la construcció de la nostra capsa de Howard-Dolman particular. Per això vam utilitzar una capsa de paper DinA4, palets de gelat (pels peus de la capsa), una tira de fusta (suport mòbil) i 4 palets de 5 mm com a varetes verticals.
Figs. 6, 7 i 8. Diferents moments de la construcció de la capsa de Howard-Dolman |
Es van considerar tres posicions: 1 m (visió de proximitat), 3 m (visió a mitja distància) i 6 m (visió a llarga distància). La persona participant es posava assegut en cada posició i havia de determinar fins a quin punt dues varetes estaven en un mateix pla (prova d’ajustament) o en diferent pla (prova psicofísica dels estímuls constants). L’expressió matemàtica utilitzada és:
AVE = d * (h/x^2)
on:
- d, és la distància interpupil·lar, mesurada en (mm).
- h, distància vertical de les dues varetes (error), mesurada en (mm).
- x, distància de la persona a la posició de les varetes, mesurada en (mm).
Fig. 9. Un moment de la realització de l'experiment pel càlcul de l'AVE a una persona voluntària |
- Abans de començar l'experiment:
- Distància de l'observador a les varetes (en cm).
- Distància interpupil·lar (en cm)
- Si porta o no ajudes visuals (ULLERES, U; LENTILLES, L; CAP, C)
- Durant la realització de l'experiment:
- Situació d'inici de les varetes: és podien posicionar en 7 zones separades per 1 cm: +3, +2, +1, 0, -1, -2 i -3.
- Zona de posicionament: nomandes per lletres, A, B, C, D.
- Situació final de les varetes: segons les 7 zones indicades anteriorment.
- Distància entre la vareta fixa i la mòbil: l'error de precisió (h).
- Nombre d'errors: podria passar que la persona indiqués LLUNY quan era PROP, o a l'inrevés. En aquest cas, el resultat no contava numèricament, sinó que s'indicava com a errors. Correspon a la primera tècnica utilitzada (prova psicofísica dels estímuls constants).
- Després de la realització de l'experiment (ordinador):
- Agudesa Visual Esteresocòpica (AVE): mesurada en segons d'arc, i realitzada a partir de l'experessió matemàtica indicada anteriorment.
Taula 2. Model de taula utilitzat per a l'estudi de l'AVE |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada