MÈTODE

DESCRIPCIÓ DE LES VARIABLES ESTUDIADES

• Angles de visió i de lectura: sense girar els ulls. Variable quantitativa. Mesurada en º.
• Distància interpupil·lar: distància entre els ulls. Variable quantitativa. Mesurada en cm.
• Agudesa Visual Estereoscòpica (AVE): capacitat de diferenciar plànols en profunditat. Variable quantitativa. Mesurada en segons d’arc (“).

MATERIALS

Per a l’estudi sociològic

• Fulls de camp, amb les dades oculars necessàries.
• Persones voluntàries
• Disc de visió, per al càlcul dels angles de visió i de lectura.

Per als mapes de camp visual i de lectura

• Estris de dibuix (fulls Din A4, llapis, goma, regle, transportador d’angles i retoladors) per dibuixar els mapes de camp de visió i de lectura.
• Càmera fotogràfica, per traslladar els mapes fets a mà a l’ordinador.

Per a l’estudi de la visió estereoscòpica i de l’AVE

• Full de camp.
• Persones voluntàries.
• Esteroscopi, per a l’estudi de la capacitat esteresocòpica.
• Caixa de Howard-Dolman, per a la determinació de l’agudesa visual estereoscòpica (AVE), construïda amb els següents materials:
• Capsa de DinA4
• 4 palets de 5 mm de diàmetre
• 12 palets plans de gelat
• Cola d'impacte i cola de cartro
• Regle
• Retoladors

PROCÉS METODOLÒGIC

Per a l’estudi sociològic

     S’ha demanat a una sèrie de persones escollides a l’atzar, i de diferents edats, la seva participació en aquest treball; en total unes 190. Per a cada una d’elles es va demanar una sèrie de dades personals relacionades amb la seva visió (full de camp) i que ens va permetre la realització de les següents experiències.

Per als mapes de cap visual i de lectura

     Les primeres dades ens ha permès d’elaborar els mapes de camp visual i de lectura que s’ha realitzat per grups d’edats (<10, 11-20, 21-40, 41-60 i >60) i per a tres casos particulars:

• Persona jove, de sexe femení, sense ajudes ni problemes visuals.
• Persona jove, de sexe femení, amb ajudes visuals (lentilles / ulleres) i amb miopia.
• Persona adulta, de sexe masculí, amb ajuda visual (ulleres) i amb miopia. 

Fig. 4. Moment de la realització d'un mapa
de camp visual i de lectura

     Per això hem utilitzat un full blanc DinA4 i hem fet l’esbós a llapis marcant la situació dels ulls i del nas, tot dibuixant, posteriorment, els angles de visió i de lectura (Fig. 4). Hem agafat els retoladors i hem repassat les línies i els angles, destacant en colors els camps de visió (verd) i de lectura (vermell) esteresocòpics. Finalment, hem afegit algunes dades (fitxa del pacient).

Per a l’estudi de la visió estereoscòpica i de l’AVE

     Pel que respecta a la primera part, s’ha utilitzat un estereoscopi construït per nosaltres mateixes a partir d’un esquema obtingut de la xarxa (Fig. 5).

Fig. 5. Model d'estereoscopi utilitzat per a l'estudi
de la visió esterescòpica.
Font:  http://geonopia.files.wordpress.com/2011/08/estereo_h.jpg

En la construcció hem fet servir:

• una fullola de mida 40 x 50, és l'element basic del aparell.
• quatre rectangles de mirall, si pot ser ja tallats.
• un paquet de puntes, per a ajuntar les fustes sense necessitat de cola, de manera més resistent. 
• cola de blanca, per a enganxar els llocs necessaris.
• regle i llapis, per a mesurar i anotar les mides.
• una serra, per a tallar la fusta.
• una llima, per deixar l'he cantonades sense estelles.
• un martell, clavar les puntes.

Una vegada obtingut el material, hem començat a fer-la, seguint els passos següents:

• El primer que hem fet ha sigut marcar les mides establertes en la fullola. 
• Desprès hem serrat la fullola per les mides anotades.
• Al cap d'una estona, hem llimat totes les fustes tallades, perquè no quedes ni una estella.
• Més tard, em subjectat les dues cantonades a les potes i les em clavat amb les puntes, utilitzant un martell.
• Posteriorment, hem clavat els eixos on ficarem els miralls, cal tenir en compte que estigui en paral·lel amb les fustes que fan peu.
• Si en algun d'aquest pasos anteriors les fustes no estan ben subjectades, podem fer servir la cola blanca, per una major resistència i una major exactitud.
• Quant ha estat la cola seca, hem ficar els quatre miralls en els llocs indicats.
•  Finalment, hem comprovat si anava bé l'estereoscopi ficant una imatge a sota, aquest cop hem tingut la sort de que no hem fallat en ningun angle. 

Ara ja està preparat per fer l'estudi que havíem pensat per treballar l'esteresocopia de les persones. Per això, es van posar dues imatges aèries molt properes sota els miralls i es va demanar a les persones voluntàries que les apropessin fins que veiessin una sola imatge en 3D. El grau de visió estereoscòpica es va determinar a partir de la separació de les dues imatges, mesurada a final de l’experiment, sense que aquestes en tinguessin constància de la seva posició (havien de dir FET abans de treure els ulls de l’esteresocopi).  

Properament posarem els resultats que hagin sortit. La taula d'estudi és la següent (Taula 1):

Taula 1. Estudi de la visió estereoscòpica amb l'estereoscopi

     Per a la determinació de l’Agudesa Visual Estereoscòpia (AVE) es va utilitzar la capsa de Howard-Dolman, també feta per nosaltres (Figs. 6, 7 i 8) a partir d’un exemple que sortia en un vídeo de la Universitat d’Alacant:

 Una vegada vist que podria ser interessant pel nostre estudi, vam començar la construcció de la nostra capsa de Howard-Dolman particular. Per això vam utilitzar una capsa de paper DinA4, palets de gelat (pels peus de la capsa), una tira de fusta (suport mòbil) i 4 palets de 5 mm com a varetes verticals.

Figs. 6, 7 i 8. Diferents moments de la construcció de la capsa de Howard-Dolman

     Es van considerar tres posicions: 1 m (visió de proximitat), 3 m (visió a mitja distància) i 6 m (visió a llarga distància). La persona participant es posava assegut en cada posició i havia de determinar fins a quin punt dues varetes estaven en un mateix pla (prova d’ajustament) o en diferent pla (prova psicofísica dels estímuls constants). L’expressió matemàtica utilitzada és:

AVE = d * (h/x^2)

     on:

• d, és la distància interpupil·lar, mesurada en (mm).
• h, distància vertical de les dues varetes (error), mesurada en (mm).
• x, distància de la persona a la posició de les varetes, mesurada en (mm).

Fig. 9. Un moment de la realització de l'experiment
pel càlcul de l'AVE a una persona voluntària

     La persona estava asseguda en un taburet (Fig. 9) amb els ulls situats al mateix pla del forat de la capsa, sense que veiés l'extrem terminal de les dues varetes verticals. Sense moure, i abans de 10 s (com diu el protocol del vídeo comentat anteriorment) la persona en qüestió havia de mostrar els cartells corresponents a cada un dels experiments. La primera prova es va fer 10 vegades, de manera aleatòria, apropant o allunyant (5 de cada), mentre que la segona, 6 vegades. En aquest moment es van apuntar les dades necessàries:

• Abans de començar l'experiment:
• Distància de l'observador a les varetes (en cm).
• Distància interpupil·lar (en cm)
• Si porta o no ajudes visuals (ULLERES, U; LENTILLES, L; CAP, C)

• Durant la realització de l'experiment:
• Situació d'inici de les varetes: és podien posicionar en 7 zones separades per 1 cm: +3, +2, +1, 0, -1, -2 i -3.
• Zona de posicionament: nomandes per lletres, A, B, C, D.
• Situació final de les varetes: segons les 7 zones indicades anteriorment.
• Distància entre la vareta fixa i la mòbil: l'error de precisió (h).
• Nombre d'errors: podria passar que la persona indiqués LLUNY quan era PROP, o a l'inrevés. En aquest cas, el resultat no contava numèricament, sinó que s'indicava com a errors. Correspon a la primera tècnica utilitzada (prova psicofísica dels estímuls constants).

• Després de la realització de l'experiment (ordinador):
• Agudesa Visual Esteresocòpica (AVE): mesurada en segons d'arc, i realitzada a partir de l'experessió matemàtica indicada anteriorment.

     El conjunt de dades s'han recollit en diferents taules (Taula 2) realitzades en el full de càlcul i indicades a continuació:

Taula 2. Model de taula utilitzat per a l'estudi de l'AVE